A dalt del turó hi ha una roca, de la qual brolla una aigua pura que mai no s'acaba. És bona per a beure. El xiuxiueig que fa l'aigua en sortir de la font és la roca que parla, les gotes són les seves paraules.
L'aigua és tan pura que cristal·litza fàcilment quan cau en el toll.
Es formen petits vidres que lentament es tenyeixen de tots colors. Són vidres brillants, cristalls lluents, preciosos, són les paraules que diu la roca.
Quan vas a la font, pots beure l'aigua per a apaivagar la set, i també pots contemplar els vidres preciosos del toll. Inclús està permès d'agafar-ne i portar-ne a casa per a contemplar-los amb més comoditat. L'aigua no s'acaba mai ni s'acaben els cristalls, per molts que n'agafis.
Allà, a la font d'aigua que brolla de la roca, és on es van conèixer el drac i la cargolina. El drac viu en una cova al vessant oest del turó. Fa llargues passejades, una de bon matí i una altra cap al vespre, fins a la font.
La cargolina arrossega sempre la seva closca i te l'aparcament al vessant est del turó. Al vespre puja fins a la font.
Els dos, el drac i la cargolina, s'estan uns 30 minuts contemplant l'aigua pura, bevent-ne uns glops per a calmar la set, escoltant les paraules que surten de la boca de la font, i agafant uns quants vidres preciosos per a emportar-se'ls.
Després el drac i la cargolina passegen una estona, descobreixen llocs nous, s'asseuen en un banc, xerren, riuen o canten. Em sembla que el drac fuma d'amagatotis, perquè alguns cops li surt fum per la boca o el nas.
A la cargolina li agraden les potetes llargues del drac, tot i que la poteta dreta li fa mal amb l'esforç de la pujada, i el drac veu les estrelles de tant de dolor que li ve.
El drac te molta habilitat amb els cristalls preciosos, en fa collarets i polseres variades, meravelloses. En te molts, de collarets, i els guarda en un aparador de cova seva. Tothom qui s'hi interessa pot veure les obres d'art que el drac fa amb els vidres de colors.
La cargolina també guarda vidres preciosos a closca seva, i els contempla d'un en un, sense enllaçar-los en cap mena de braçalet, no te aquesta habilitat.
La cargolina sospita que el fet de fer i tenir tants de collarets de cristalls preciosos a cova seva pot ser contraproduent per al drac, perquè els collarets li resten, pensa ella, llibertat de moviments i amplitud de mires. Llavors a la cargolina li entren ganes de desfer alguns dels collarets i polseres que li ensenya el drac.
Després la cargolina es penedeix molt d'haver intentat desfer collarets, i demana insistenment perdó al drac. Ell és molt generós, te un cor ple de bondat i tendresa, i perdona de seguida a la cargolina, fent-li una abraçada enorme.
El drac i la cargolina contemplant el paisatge des del cim del turó
La foto del drac i la cargolina contemplant el paisatge des del cim del turó (última foto) és de Santi Pau Bertran
ReplyDeleteEl més desconcertant era quan, per jugar, ella se submergia a l'aigua.
ReplyDeleteEll aleshores la seguia fent unes giragonses de colors a tanta velocitat que s'avançava a ell mateix i al mateix temps que anava també tornava i amb un no res li preparava una estança plena de coixins i, tot i la velocitat amb que es movia, no deixava ni un moment d'estar al seu costat i la prenia entre braços i l'acariciava i els seus cors s'asserenaven i confiaven i vivíem i tot succeia en un mateix i únic temps.
Això era tan inaudit que els que ho contemplaven s'havien d'agafar als arbres per no perdre el coneixement. Un coneixement escàs en temes d'amor.
I quan ell se submergia a l'aigua per a seguir-la, en comptes del fum i el foc que habitualment li sortia pel nas i per la boca, deixava anar tot de bombolles que pujaven i pujaven fins a esclatar a la superficie, dibuixant un rosari de bombolles que zigzaguejava amb el moviment caòtic d'anar i tornar amb què ell mateix es movia buscant les algues que li farien de coixins a la cargolina. De sobte, el drac es va adonar que sota l'aigua no li feia mal la poteta dreta ni la durícia que, de tant caminar, se li havia format a la planta del peu.
ReplyDelete