Fitxa nº 1)
Presentador:
PERSONATGES:
- El Mussol i La Mussol
A veces hablan castellano y otras veces, catalán
- La Cangur
Només parla anglés. Viu a l'aigua.
És anfibi, sembla una salamandra o un dragonet.
- La Bee
L'Abella, anglesa, parla anglés, català i castellà
- El Conill
parla català o castellà
Fitxa nº 2)
El Mussol
¿No es verdad
mochuelo de amor
que en esta apartada orilla
más pura la luna brilla
y se respira mejor?
Fitxa nº 3)
La Mussol
¡Mírala, la luna!
Blanca y cansada
la gorda luna
cuelga colgada
Hemos pasado toda la noche vigilando el bosque.
Todo ha estado muy tranquilo.
¿Estás cansado?
Fitxa nº 4)
El Mussol
Un poco...
Pronto saldrá el sol y podremos ir a dormir en nuestra rama.
Fitxa nº 5)
La Mussol
Ai, em sembla, em sembla que sento sorolls!
Fitxa nº 6)
El Mussol
Sí!
Tens raó...
Algú s'apropa saltant: és la Cangur
Fitxa nº 7)
La Mussol
Què li deu passar?
Està molt esverada...
Fitxa nº 8)
La Cangur
El Conill ha perdut les seves ulleres!
Fitxa nº 9)
El Mussol
Oh!
Què farem?
Fitxa nº 10)
La Mussola
El veig!
El Conill està estirat sobre l'herba.
No es mou!
Està quiet i tremolós...!
Fitxa nº 11)
La Cangur
És que sense ulleres no sap què fer, pobret!
Fitxa nº 12)
Narrador
En el rierol que corria entre l'herba
s'hi banyava en Newt, un animal anglés,
i en un arbust es gronxava la Bee,
una abella també anglesa, però que
ja sabia el català i el castellà...
Fitxa nº 13)
En Newt
I want to help!
Fitxa nº 14)
La Bee
On són les seves ulleres?
Fitxa nº 15)
El Mussol
Potser algú les ha robat?
Fitxa nº 16)
La Mussol
O potser el Conill les ha perdut?
Fitxa nº 17)
En Newt
What is he to do?
Fitxa nº 18)
La Bee
Em sembla, em sembla que el Conill s'ha menjat les ulleres pensant-se que eren pastanagues...
Fitxa nº 19)
La Mussol
No! Això sí que no!
Fitxa nº 20)
El Mussol
Jo soc un mussol savi i entenc que un conill intel·ligent com ell mai no hauria menjat les seves ulleres pensant-se que eren pastanagues
Fitxa nº 21)
Narrador
La Cangur saltava esverada
en sentir les ximpleries que deia la Bee
La Cangur es pensava que era
molt més intel·ligent que els altres,
ella era la guru, la mestre espiritual.
Fitxa nº 22)
La Cangur
Conill, has d'anar a l'òptic, ell et farà unes ulleres noves
Fitxa nº 23)
La Bee
Però el Conill no s'hi veu.
Com vols que vagi a l'òptic?
Fitxa nº 24)
La Cangur
És clar!
No puc enviar el Conill enlloc!
Fitxa nº 25)
En Newt
You can guru, you can!
You can take him in your pouch!
Fitxa nº 26)
La Bee
No he sentit el que ha dit en Newt...
Què ha dit?
Fitxa nº 27)
La Cangur
Que puc portar el Conill
dins la meva bossa de cangur,
Però el Conill és massa gros,
no hi cap
no puc portar-lo
Fitxa nº 28)
Narrador
El Mussol i la Mussol
s'havien adormit
i no podien opinar
Llavors va parlar el Conill per primera vegada
Fitxa nº 29)
El Conill
Pareu!
Prou de tanta xerrameca!
Esteu parlant de mi com si jo no hi fos!
Moltes gràcies per voler ajudar-me, però no cal.
Jo sempre porto unes ulleres de recanvi per si de cas perdo les primeres.
Veieu?
Aquí tinc les ulleres de recanvi!
Problema solucionat.
======
Nota: En la ficha nº 25 hay un juego de palabras difícil de traducir del inglés, cuando dice "You can guru, you can!", pues "You can guru" se traduce literalmente por "Tú puedes, gurú", pero en inglés suena como "kangaroo", que significa "canguro".
Cuento está inspirado en la siguiente canción de Jethro Tull:
This is the story of the hare who lost his spectacles!
Letra de la canción de Jethro Tull en inglés:
ReplyDeleteThis is the story of the hare who lost his spectacles!
Owl loved to rest quietly whilst no one was watching.
Sitting on a fence one day, he was surprised when suddenly a Kangaroo ran close by.
Now, this may not seem strange, but, when Owl overheard Kangaroo whisper to no one in particular "The Hare has lost his spectacles", well, he began to wonder.
Presently, the Moon appeared from behind a cloud and there, lying on the grass was Hare.
In the stream that flowed by the grass, a Newt.
And sitting astride a twig of a bush, a Bee.
Ostensibly motionless, the Hare was trembling with excitement,
for without his spectacles he appeared completely helpless.
- Where were his spectacles?
- Could someone have stolen them?
- Had he mislaid them?
- What was he to do?
Bee wanted to help, and thinking he had the answer, began:
- You probably ate them thinking they were a carrot...
- No!, interrupted Owl, who was wise.
- I have good eye-sight, insight, and foresight. How could an intelligent Hare make such a silly mistake?
But all this time, Owl had been sitting on the fence, scowling!
Kangaroo were hopping mad at this sort of talk. She thought herself far superior in intelligence to the others. She was their leader, their guru. She had the answer:
- Hare, you must go in search of the optician.
But then she realized that Hare was completely helpless without his spectacles. And so, Kangaroo loudly proclaimed:
- I can't send Hare in search of anything!
- You can guru, you can!, shouted Newt, you can send him with Owl.
But Owl had gone to sleep.
Newt knew too much to be stopped by so small a problem:
- You can take him in your pouch.
But alas, Hare was much too big to fit into Kangaroo's pouch.
All this time, it had been quite plain to Hare that the others knew nothing about spectacles. As for all their tempting ideas, well Hare didn't a-care. The lost spectacles were his own affair. And after all, Hare did have a spare a-pair, a-pair!